EL FACTOR MOTIVACIÓ | Centro de Estimulación Integral Asociación Pequitos

EL FACTOR MOTIVACIÓ

0 Comments

“Mama per què he d’anar a rehabilitació?”

Aquesta és una pregunta que he sentit moltes vegades des de que vaig començar en el món de la discapacitat. Davant aquesta qüestió, incomoda en molts casos, la resposta per part dels pares normalment agafa dos camins: el de felicitar-lo perquè està treballant molt bé i encoratjar-lo a seguir. O el de renyar-lo i obligar-lo a anar-hi perquè és bo per ell. Raons per les que normalment els nens acaben accedint (sobretot si són petits) a continuar amb el procés. I és en aquest punt on jo hem faig una pregunta: realment el nen/a a partir d’aquests dos estímuls està realment motivat per a continuar? És efectiu a llarg termini la tasca que estem realitzant? Jo en un principi creia que si, però la realitat m’està demostrant que anava molt equivocat.

He vist nois que han treballat perfectament tota la seva infantesa, però que un cop finalitzava el seu pas per rehabilitació arribaven a l’edat adulta i s’abandonaven deixant de cuidar-se. I el més greu es que saben com fer-ho i ho han fet tota la vida! O nois i  noies que al marca’ls-hi una tasca de deu repeticions d’un exercici concret, si poden en comptes de deu en fan vuit. Per què passa això? Si és molt bo per ells i tenen els millors professionals al seu servei. La resposta és perquè realment no estaven motivats. Més ben dit, la seva motivació no era la correcta ja que aquesta venia de fora. I un cop desapareixia l’estímul per part del seu entorn aquesta s’acabava evaporant.

Pensem un moment el focus en nosaltres mateixos.

Quan fem una cosa sense importar-nos el temps a dedicar o el difícil i dur que arribi a ser? Quant realitzem una tasca connectant totalment amb ella i perdent el món de vista? La resposta que ens ve al cap segurament es quan fem el que ens agrada. Quant fem coses que ens motiven. I aquí es quan jo faig la segona pregunta: Algú ens ho ha de dir? Algú ens ha d’animar o renyar? La resposta crec que és clara. Un NO ben gros.

Som capaços de dedicar moltes hores per a crear una web. Dedicar molts esforços en preparar una marató. O quadrar horaris impossibles per aprendre una llengua que ens servirà per viatjar per el món. Esforços molt i molts superiors a tasques més fàcils i rendibles que ens fan una mandra enorme. Quina és la diferència llavors? Doncs que  la procedència de la nostra motivació prové de nosaltres mateixos. Apareix la motivació que els experts anomenen motivació intrínseca.  La realment efectiva. La que funciona a llarg termini. I la que dona resultats per sobre les nostres expectatives.

Amb això vull dir que no ens hem de limitar a plantejar exercicis als nois. Hem d’entendre realment quines són les seves inquietuds. Hem de procurar que entenguin el que estan fent. I dóna’ls-hi mostres als nois que milloren. Cal pensar que en molts casos ens trobem amb casos que la seva evolució és a molt llarg termini. O que estem treballant perquè mantinguin els nivells de salut actuals. Casos crònics que necessiten nous escenaris en la seva vida diària per a trencar dinàmiques negatives i oxigenar el seu cervell. I és en aquest punt on l’activitat física i l’esport poden obrir-nos un enorme ventall d’oportunitats per aconseguir aquest ambiciós objectiu. I el que és millor, fer-ho en un entorn grupal on els nens i adolescents puguin compartir les seves experiències. Complementant i creant sinèrgies amb tots els processos de rehabilitació que realitzen els infants.

Abans de començar a treballar hem de motivar.

Si motivem la tasca de tots els agents que acompanyen el nen serà molt més fàcil. I segurament rebrem grates sorpreses. La motivació no suma, la motivació multiplica els resultats de la nostra feina. Si som capaços de fer això al llarg de tot el procés (remarco procés ja que aquest no té fi)  l’únic feedback que haurem de donar és que descansin una estona. Ja que en comptes de deu repeticions segurament  en faran catorze. I aquesta última frase, no és un bonic final per un discurs. És una grata sorpresa que em vaig emportar al mirar les coses d’una manera diferent.

Jordi Sansabria. Licenciado en ciencias fisicas y del deporte

Categories:

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: